Neisseria spp

·    Nom: Neisseria spp.

·    Classificació:   Fílum: Proteobacteria

Classe: Betaproteobacteria

Ordre: Neisseriales

Família: Neisseriaceae

Gènere: Neisseria

·  Característiques morfològiques: són cocs Gram negatius que s’agrupen en diplococs, i a vegades en raïms. Són de mida petita (0,8 x 0,6 µm) i no formen espores.

·  Característiques metabòliques: són aerobis, és a dir, utilitzen el oxigen com acceptor de electrons. Poden utilitzar fonts de carboni molt variades i són oxidasa positius.

· Característiques ecològiques: La majoria de les espècies creixen en un rang de temperatura òptim entre 35 i 37 °C. El creixement s’acostuma a estimular amb diòxid de carboni i humitat. Els seu rang d’hostes és d’humans i alguns animals. Viu en les mucoses d’aquests i la seva vida fora de l’hoste és desconeguda. Generalment són espècies aeròbiques tot i que hi ha algunes espècies anaeròbiques. El període d’incubació és desconegut.

·   Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Hi ha dos espècies que causen malalties són: N. Gonorrhoeae (gonococo) causant de la gonorrea. I la N. Meningitidis (meningococo) una de les causes més comuns de la meningitis i l’agent causant de la sepsis menigococa.

BIBLIOGRAFIA:

Public Health Agency of Canada, 2011. Recuperat el 27 d’abril de 2015 a : http://www.phac-aspc.gc.ca/lab-bio/res/psds-ftss/neisseria-eng.php

http://yasalud.com/neisseria/

G7. Quim Aumatell, Arnau Brugarola, Borja Buj i Maria Cleminson

Streptomyces spp

·       Nom: Streptomyces spp  

·       Classificació: Fílum: Actinobacteria

          Classe: Actinobacteria

        Ordre: Actinomycetales

        Família: Streptomycetaceae

        Gènere: Streptomyces

·       Característiques morfològiques: Són bacteris gram positiu, tenen una estructura filamentosa amb miceli molt diferenciat, són formadors d'espores, les colònies varien de color crema al negres segons el medi de cultiu on es trobin. No tenen flagels, però es mouen amb la dispersió de les espores.

·       Característiques metabòliques: Són quimioorganotròfics, aerobis i poden  utilitzar fonts de carboni i nitrogen molt variades, gràcies a la producció d’enzimes hidrolítiques extracel·lulars.

·       Característiques ecològiques:

Són els actinomicets més abundants de la naturalesa, es troben a pocs cm per sota de la terra, l’aigua i restes orgàniques.

El seu pH de creixement òptim es troba entre 6,5 i 8, i la seva Tº òptima de creixement es troba entre els 28-30ºC. Són catalasa positius. La seva capacitat de formar espores li constitueixen un sistema de dispersió i resistència que li permet la supervivència en ambients amb escassetat d’aigua i nutrients.

·       Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:  Donen una olor característica als sòls (olor a terra mullada), són capaços de degradar substàncies complexes com lignocel·lulosa, quitina o peptidoglicans contribuint a la mineralització d’aquests compostos al  sòl, són molt importants en el camp de la industria i la farmacèutica com els principals productors d'antibiòtics, com per exemple estreptomicina, neomicina, cloranfenicol y tetraciclinas.  Moltes especies de Streptomyces són importants per la degradació de petrolis al sòl.

 BIBLIOGRAFIA:

Domagk, Fleming, Waksman & the Third Man, streptomyces, 2011. 27 d’abril de 2015. http://www.microbiologybytes.com/video/Streptomyces.html

Alma Mª Botas Muñoz, “Regulación del metabolismo en Streptomyces: Control por ArgR” , 2013. 27 d’abril de 2015. https://buleria.unileon.es/bitstream/handle/10612/3273/tesis_4cbfc3.PDF?sequence=1

Rudi Emerson de Lima Procópio, Ingrid Reis da Silva^a, Mayra Kassawara Martins^a, João Lúcio de Azevedo^a, Janete Magali de Araújo^b. The Brazilian Journal of Infectious Diseases,  Volum 16, capitol 5, September–October 2012, Pag. 466–471. Disponible a : http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1413867012001341

G7. Quim Aumatell, Arnau Brugarola, Borja Buj i Maria Cleminson

Halomonas spp

• Nom: Halomonas spp.

 
• Classificació:              Regne: Bacteria
                                   Fílum:  Proteobacteria
                                   Classe: Gammaproteobacteria
                                   Ordre: Oceanospirillales
                                   Família: Halomonadaceae
                                   Gènere: Halomonas
 
•   Característiques morfològiques:  Són bacteris gram negatiu, en forma de bacil, coc o formes estranyes i en general sense pigmentació encara que alguns poden tenir tons groguencs degut a carotens. Formen colònies blanques opaques d'uns 2 mm ø passades 24 h. Poden tenir flagels polars o laterals que els serveixen per moure's cap a llocs amb mes concentració de salt i aliment.
 
•   Característiques metabòliques: En presència de nitrat algunes espècies d'Halomones són capaços de dur a terme el procés de desnitrificació obtenint energia de la transformació de nitrat a nitrogen i mitjançant l'oxigen com a acceptor final d'electrons. Per altre banda també poden dur a terme un creixement anaeròbic utilitzant la glucosa. Els àcids grassos que formen les halomonas són C (18: 1) omega7c, C (16: 0) i C (19: 0) cyclo omega8c.
 
•   Característiques ecològiques:  Són espècies halòfiles, generalment les podem trobar en el mar mort o en zones molt salinitzades dels oceans tot i que poden créixer en medis sense NaCl. Poden viure tant en la columna d'aigua com sobre sediments, és fàcil trobar-ne en zones pròximes a plomes o respiradors hidrotermals.
 
 
•Altres característiques, aplicacions o problemàtiques: Eliminació simultània de N i S en aigües residuals. Halomonas titanicae es menja el rovell, es un perill per les construccions metàl·liques o restes metàl·liques submarines ( descobert en les restes del titànic).

BIBLIOGRAFIA:
R. H. VREELAND,'t C. D. LITCHFIELD,'S E. L. MARTIN: AND E. ELLIOT3, Halomonas elongata, a New Genus and Species of Extremely Salt-Tolerant Bacteria, INTERNATIONAL JOURNAL OF SYSTEMATIC BACTERIOLOGY, Apr. 1980, p. 485-495  Vol. 30, No. 2. Disponible a: http://ijs.sgmjournals.org/content/30/2/485.full.pdf   

https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Halomonas

G7. Quim Aumatell, Arnau Brugarola, Borja Buj i Maria Cleminson

Treponema spp

Autors: Guillem Arrufat, Queralt Castañé, Gala Edery, Miriam Bellver

CLASSIFICACIÓ:

• Regne: Bacteria
• Fílum: Spirochaetes
• Classe: Spirochaetes
• Ordre: Spirochaetales
• Família: Spirochaetaceae
• Gènere: Treponema

CARACTERÍSTIQUES MORFOLÒGIQUES

Són un tipus d’espiroquetes. De llarg poden arribar a fer 20 micròmetres i entre 0,1 i 0,7 micròmetres de diàmetre, amb forma espiralada. Són gramnegatiu, amb membrana interna i externa. A l’espai periplasmàtic se situen els flagels, quantitat que varia entre 1 i 5, que els proporciona moviment de rotació. Són difícils de tenyir i de cultivar in vitro. És reprodueixen per bipartició transversal.

CARACTERÍSTIQUES METABÒLIQUES

Són microorganismes anaeròbics, microaerofílics i quimioheterotròfics. En presència d’oxigen utilitzen carbohidrats per obtenir energia, i en condicions anaeròbiques utilitzen la fermentació d’aminoàcids. Utilitzen àcids grassos tant de cadena llarga com de cadena curta. Algunes espècies necessiten pirofosfat de timina.

CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES

Necessiten condicions ambientals molt específiques:

• pH: 7.2 a 7.4
• Eh: -230 a -240 mV
• Tº: 30 a 37º C

Són molt sensibles i són ràpidament inactivats per calor, fred, dessecació i la majoria dels desinfectants.

Els temps de generació in vitro és de 30 hores.

Cada espècies de Treponema té les seves pròpies caracterítques.

ALTRES CARACTERÍSTIQUES, APLICACIONS O PROBLEMÀTIQUES

Els Treponema són uns grans patògens invasors que es disseminen relativament ràpid després de ser inoculats. Presenten una gran quantitat de lipoproteïnes que provoquen inflamació.

Treponema pallidium és l’espècie que afecta els humans, causant de la sífilis. Es contagia per contacte directe amb lesions primàries o secundàries, per mucoses, relacions sexuals i transplacentaria. Tenen un període d’incubació entre 10 dies i 3 mesos. Un individu pot contagiar la malatia durant la primera i segona fase, mentre està en fase latent. A la tercera fase ja no és contagiós. la resposta immune a T. pallidiu és lenta i de mala qualitat, i pot ser degut a l’estructura de la membrana externa, la qual no conté lipopolisacàrids. Aquest microoganismes envaeixen l’epiteli genital mitjançant la formació d’úlceres.

Altres malalties:

Pian

El pian, causada per T. pallidum, predomina a les zones tropicals d'Àfrica, Amèrica del Sud, l'Índia, Indonèsia i les illes del Pacífic. És un microogranisme altament contagiós del qual s’estima uns 50 milions de casos arreu del món.Es transmet per contacte directe (no sexual). La majoria dels casos es donen en nens i adolescents. A les zones endèmiques, el 75 per cent de la població contrau la malaltia abans dels 20 anys d'edat.

Pinta

Pinta, causada per T. carateum, és endèmica a les zones tropicals d'Amèrica Central i del Sud. Recentment, el nombre total de casos s'ha estimat en 500.000. La transmissió es produeix per contacte no sexual d'humà a humà. La majoria dels casos es presenten inicialment en nens i adolescents.

BIBLIOGRAFIA

• D. Radolf J. Medical Biology. [Internet]. Galveston (TX): University of Texas Medical Branch at Galveston; 1996 [ citat 24/04/2015].Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK7716/#!po=42.5000
  

Karlsson, Frida. Treponema spp. in Porcine Skin Ulcers: Clinical aspects [en línia]. Upssala: Swedish University of Agricultural Sciences. Department of Clinical Sciences, 2014. <http://pub.epsilon.slu.se/11135/1/karlsson_f_140417.pdf> [24/04/2015]

Bacillus licheniformis

Autors: Guillem Arrufat, Queralt Castañé, Gala Edery, Miriam Bellver

Nom: Bacillus licheniformis

Classificació (1):

Filum: Firmicut

Classe: Bacilli

Ordre: Bacillales

Família: Bacillaceae

Gènere: Bacillus

 Característiques morfològiques(2):

Bacillus licheniformis és un bacteri en forma de bacil. És Gram positiu i té la capacitat de formar espores (una per cèl·lula). La seva mida és d’entorn els 1’5-3’0 per 0’6-0’8 µm de diàmetre. La seva mobilitat ve donada per una flagel·lació perítrica. En moltes soques es forma un pigment vermell quan viuen en un medi amb carbohidrats i alt contingut de ferro.

       Característiques metabòliques:

Pel que fa al seu metabolisme, és un bacteri fermentatiu. Fermenta la glucosa amb la producció majoritària de 2,3- butandiol, glicerol i acetoïna. És capaç d’oxidar el nitrat a nitrit i pot viure en ambients rics amb amoni. És un bacteri Voges-Proskauer (VP) positiu i catalasa positiu.

       Característiques ecològiques:

La temperatura òptima de creixement de Bacillus licheniformis és de 37ºC, tot i això, pot créixer en un rang de 15-55ºC. Es tracta d’un bacteri aeròbic. Forma espores, aquestes al ser resistents, aguanten quan les condicions són adverses.

Normalment viu en un medi de pH bàsic, tot i això pot sobreviure en condicions de pH extremes gràcies a una proteasa que conté.

Aquest bacteri viu al sòl. També es troba en plomes d’aus, concretament al plomatge del pit o de l’esquena. Se n’han trobat tant en aus que viuen a terra, com per exemple pardals, com en aus aquàtiques, com per exemple els ànecs.

       Altres característiques, aplicacions o problemàtiques(3):

Tot i que normalment es troben al sòl o a les plomes de les aus, poden viure a qualsevol lloc, especialment en aliments. Aquests són consumits moltes vegades pels humans, la qual cosa provoca septicèmia (contaminació de la sang) i gastro-enteritis. Rarament pot provocar inflamacions oculars.

No només se’l coneix per ser un bacteri patogen. Té la capacitat de produir antibiòtics que s’utilitzen en la indústria farmacèutica, com per exemple la penicil·lina.

La proteasa que genera quan viu en condicions extremes de pH, s’utilitza com a component de detergents permetent que es puguin fer servir a baixes temperatures.

Referències:

- Abis Encyclopedia. (2015). Bacillus licheniformis. Recuperat des de http://www.tgw1916.net/Bacillus/licheniformis.html  (1)

- Eric Pringle. (2015). Bacillus licheniformis. Recuperat des de  http://web.mst.edu/~microbio/BIO221_2005/B_lichenformis.htm (2)

-      Buchanan, R.E.,& Gibbons, N.E. (1974). Endospore-forming rods and cocci. Dins Bergley’s Manual of Determinative Bacteriology Eighth Edition. (529-575). Baltimore: William & Wilkins Company. (3)

Acidithiobacillus ferrooxidans

Autors: Guillem Arrufat, Queralt Castañé, Gala Edery, Miriam Bellver

Nom:

Acidithiobacillus ferrooxidans.

Classificació(1):

Regne:	Eubacteria
Fílum:	Proteobacteria
Classe:	Gamma Proteobacteria
Ordre:	Acidithiobacillales
Família:	Acidithiobacillaceae
Gènere:	Acidithiobacillus

 Espècie:      Acidithiobacillus ferrooxidans

Característiques morfològiques(1):

L'acidithiobacillus és un bacteri bacil gramnegatiu. Te una amplada de 0'5 a 0'6 micrometres i una allargada d'1 a 2 micrometres. Contenen un flagel. Es disposen en diplobacils i rarament en estreptobacils.

Característiques metabòliques(2):

L'Acidithiobacillus ferrooxidans és un bacteri acidofilic conegut. La seva font d'energia és quimiolitoautòtrofa. En condicions aeròbies guanya energia a partir de l'oxidació del ferro i/o de compostos de sofre reduït, aquests es troben presents als minerals. Els electrons són transportats a través de diverses proteïnes redox a l'oxigen que actua d'acceptor extern d'electrons. L'oxidació del ferro i els compostos de sofre reduït també serveixen per proporcionar electrons per a la reducció de NAD (P).

Característiques ecològiques(3):

El PH òptim és d'aproximadament 2 i la temperatura ideal de 25-35 graus. Per cultivar aquest microorganismes es disenyen cultius purs o mixtes que fan més factible la implamentació dels processos que porta a terme. Els fan créixer en cultius de medi sòlid. També utilitzen altres tècniques que permetin la diferenciació d'aquests microorganismes acidófils com tècniques moleculars.

Acidithiobacillus ferrooxidans viu en diposits de pirita.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

S'utilitzara per la bioxiviació bacteriana, un procés natural de disolució de minerals executat per un grup de bacteris que oxiden sulfats permetent l'alliberament dels valors metalics continguts en ells(4).

També s'utilitza per la bioremediació, participa en la descontaminació d'ambients ja que pot absorbir metalls pesats(1).

Bibliografia

(1)Acidithiobacillus ferrooxidans. Seminario 2 Microbiologia general. Ingenieria civil en biotecnologia. Universidad de La Frontera. [Data de consulta 28/4/2015]:

http://es.slideshare.net/XaVixAvIi/acidithiobacillus-ferrooxidans

(2)R. Quatrini, C. Appia-Ayme, Y. Denis, J. Ratouchniak, F. Veloso, J. Valdes. Insights into the iron and sulfur energetic metabolism of Acidithiobacillus ferrooxidans by microarray transcriptome profiling. Setembre 2006. Vol 83: 263-272 [data de consulta: 26/4/2015]:

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0304386X06000971

(3)J. Ospina, L. Osorno, J. Giraldo, E. Mejia, Informador Técnico Aplicaciones biotecnológicas en minería aurífera: Estado del arte sobre la oxidación bacteriana de arsenopirita (FeAsS).Colombia Enero - Diciembre. Edición 75.  2011, p 53 - 65. [Data de consulta: 28/4/2015]:

http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3898576.pdf

(4)Codelco educa. Biolixiviación. [Data de consulta: 26/4/2015]:

https://www.codelcoeduca.cl/procesos_productivos/escolares_biolixiviacion.asp