Clostridium perfringens Grup 5

Microbiologia- 2on curs de Biologia i Biotecnologia - 2014-2015

Diversitat de microorganismes i aplicacions   Marta Aranda Palomer, Cristina Huguet Quintana, Ferran Nadal Barragan

●      Nom: Clostridium perfringens

●      Classificació:

Domini: Bacteria

Filum: Firmicutes

Classe: Clostridia

Ordre: Clostridiales

Familia: Clostridiaceae

Gènere: Closotridium

●      Característiques morfològiques:

 Gram positiu,amb una mida de 5μm i amb forma de bastó, sense motilitat ni pigmentació.

●      Característiques metabòliques:

     Respirador anaerobis estricte, fa servir el nitrat com a acceptor d’electrons [1]. Pot fer respiració anaerobia i produir CO₂ [2]. També és capaç de realitzar glicolisi i metabolisme del glicogen [2]. No tenen els gens necesaris per produir histidina, leucina, treonina, arginina, lysina, metionina, serina, àcid glutàmic i glutamina [2]

●      Característiques ecològiques:

    Es pot trobar en una gran varietat d’hàbitats, desde l’intestí humà fins al sól o al clavagueram [2]. És el bacteri amb el temps de generació més baix en condicions óptimes (6.6 minuts) [3]. És capaç de crear formes de resistència (espores). També pot sobreviure durant curts periodes de temps al ser exposat en un medi amb oxigen, tot i que les condicions ideals de cultiu per aquest bacteri son anaeròbies, amb una atmòsfera formada per hidrogen, nitrogen i CO₂ [4].

●      Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

    Es tracta de un bacteri patogen. S’en coneixen 5 soques, denotades de l’A-E, segons el tipus de toxina que produeixen. És el principal causant de la toxiinfecció alimentaria al Regne Unit i als Estats Units, degut a la seva capacitat de formar espores que resisteixen les temperatures de cuinat. Els símptomes d’aquest tipus d’infecció inclouen diarrea i dolor abdominal. També és el causant més habitual de la mionecrosi, és a dir la necrosi del teixit muscular deguda a l’acumulació de bombolles de gas produïdes pel bacteri. Aquest tipus de necrosi pot arribar a ser molt ràpida, trigant nomès unes hores en causar efectes. Per tal de contraure aquesta malaltia cal que el bacteri entri en contacte amb una ferida oberta. Tot i ser un bacteri patogen, té certes aplicacions en la lluita contra el càncer, ja que una de les toxines que produeix s’uneix a proteïnes que es troben en més quantitat en cèl·lules cancerígenes.