Nom: Deinococcus spp.
Classificació:
Fílum: Deinococcus-Thermus
Ordre: Deinococcales
Família: Deinococcaceae
Gènere: Deinococcus
Característiques morfològiques:
Bacteri gram positiu amb morfologia en forma de coc d’entre 0,5-3.5 µm de diàmetre. Aquets els podem trobar sols, agrupats en parella (diplococs) o en doble parella (tètrades). No és un bacteri mòbil ni esporulat.
Bacteri gram positiu amb morfologia en forma de coc d’entre 0,5-3.5 µm de diàmetre. Aquets els podem trobar sols, agrupats en parella (diplococs) o en doble parella (tètrades). No és un bacteri mòbil ni esporulat.
Consta d’una coloració rosada deguda a un pigment de la família
dels carotenoides anomenat deinoxanthin.
Tot i ser grams positius, consten d’una segona membrana plasmàtica,
característica pròpia dels gram negatius.
Característiques metabòliques:
És un organisme aeròbic i quimioheterototrof, és a dir, obté l’energia a partir de reaccions químiques (amb oxigen com a acceptador extern d’electrons) i utilitzant una font de carboni orgànica.
És un organisme aeròbic i quimioheterototrof, és a dir, obté l’energia a partir de reaccions químiques (amb oxigen com a acceptador extern d’electrons) i utilitzant una font de carboni orgànica.
També és organòtrof: utilitza compostos orgànics com a font de
poder reductor.
Característiques ecològiques:
La seva temperatura òptima de creixement se situa entre els 25 i 35ºC.
La seva temperatura òptima de creixement se situa entre els 25 i 35ºC.
Els exemplars de l’espècie D.Radiodurans es caracteritzen
per poder sobreviure a llargues exposicions de radiacions gamma i UV sense
canviar la seva estructura ni realitzar endòspores. Això es deu a que consten
de múltiples copies del seu genoma i de mecanismes molt ràpids i eficients de
reparació de l’ADN.
També són resistents a la dessecació, a l‘oxidació i entre d’altres
característiques que els permeten viure en situacions extremes.
Alguns d’ells habiten ambients extrems com poden ser fonts termals
(D. geothermalis), climes desèrtics (D. apachensis), altes altituds a
l’atmosfera (D.aerius) i a l’estratosfera (D. aetherius), ambients alpins (D.
alpinitundrae), etc.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Al ser resistents a les radiacions gamma, s’han utilitzat per consumir i digerir dissolvents i metalls pesats en espais altament radioactius.
També
s’ha especulat en la possibilitat d’incorporar els seus eficaços mecanismes de
reparació de l’ADN a genomes d’altres espècies.
Bibliografia:
-IJSEM. (2012). Description
of four novel psychrophilic, ionizing radiation-sensitive Deinococcus species
from alpine environaments. Recuperat
des de
-LPSN. (2013). Genus Deinococcus. Recuperat des de http://www.bacterio.net/deinococcus.html
-Microbewiki. (2010). Deinococcus.
Recuperat des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Deinococcus
Roger Fusté, Estel Blanch,
Irina Enrich, Sara Gimenez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada