Aeromonas hydrophila

        GM 1. Microorganismes del nº 3.
Cristina Chica i Colldeforns, Anna Fàbrega i Ribas i Júlia Ferrer i Morell.

                      

Microbiologia - 2on curs de Biologia - 2014-2015     

Diversitat de microorganismes i aplicacions

· Nom

Nom científic del microorganisme: Aeromonas hydrophila

Denominació del grup: grup A. hydrophila

·    Classificació taxonòmica: [1]

Fílum: Proteobacteria.

Classe: Gammaproteobacteria.

Ordre: Aeromonadales.

Família: Vibrionaceae.

Gènere: Aeromonas.

·    Característiques morfològiques:

Bacteri recte amb els extrems arrodonits, 0,3-1,0μm de diàmetre i 1,0-3,5 μm de longitud. Se’l pot trobar lliure, en parelles o formant cadenes. Gramnegatiu. Normalment es mou per un únic flagel polar [2].

·    Característiques metabòliques:

Metabolisme quimioorganotròfic, respiradors i fermentadors; són bacteris anaeròbics facultatius. Reductors de nitrat [2].

·    Característiques ecològiques:

La seva temperatura òptima està entre els 22-28ºC. Poden catabolitzar la D-glucosa i obtenir-ne àcids i gasos. Són oxidasa positius, catalasa positius, arginina dihidrolasa positius i ornitina descarboxilasa negatius, també són gelatinasa i DNasa positius.

Se’ls sol localitzar en aigües fredes i residuals [2]. Se n'observa més densitat en aigües salabroses [3].

 A. hydrophila s’ha trobat freqüentment en peixos i marisc, també en carn vermella o d’aus de corral. Per la desconeixensa dels seus mecanismes de virulència, es creu que no totes les soques són patògenes, donada la ubiqüitat del bacteri [4].

·    Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Aquests bacteris són patògens pels fongs, peixos, amfibis i humans. En els humans poden causar gastroenteritis, diarrea o bacterièmia [2][4].

Bibliografia:

[1] Garrity, George M. Julia A. Bell. Timothy G. Lilburn. Taxonomic Outline of the procariotes Bergey's Manual^® of Systematic Bacteriology .2a ed. New York: Springer, 2004.

[2] Hensyl, William R. Bergey's manual of determinative bacteriology. 9a ed. Filadèlfia: Lippincott Williams & Wilkins, ©2000.

http://www.worldcat.org/title/bergeys-manual-of-determinative-bacteriology/oclc/46403272/viewport

[3] Hazen, T C. Fliermans, C B. Hirsch, R P. Esch, G W. “Prevalence and distribution of Aeromonas hydrophila in the United States” Applied and Environmental Microbiology 8/09/1978. 27 d’abril de 2015 http://aem.asm.org/content/36/5/731.short

[4] Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook Aeromonas hydrophila. 12/06/2014. U.S. Food and Drug Administration. 27 d’abril de 2015 http://www.fda.gov/Food/FoodborneIllnessContaminants/CausesOfIllnessBadBugBook/ucm070523.htm